Procés de participació pública per a l'elecció de les propostes d'intervenció a l'espai públic a Gràcia becades pel ProjectePÚBLIC [4]

Un art de domini públic
Per segon any consecutiu, el ProjectePÚBLIC ha fet una convocatòria oberta a persones amb interessos creatius amb la finalitat que proposin la realització d'un projecte d'intervenció a l'espai públic pensada per al context del barri de Gràcia de Barcelona.

Aquesta iniciativa s'inscriu en el corrent anomenat "Art Públic" i es tracta de promoure accions en el camp de la creació contemporània que sorgeixin i es desenvolupin en el que s'entén com a "espai públic", i per això són propostes que han d'establir un diàleg, més o menys complaent, amb l'entorn urbà i els seus habitants o usuaris.

Les veïnes i els veïns del barri decideixen!
Amb la finalitat de promoure una implicació real entre els autors de les propostes i el barri, el ProjectePÚBLIC promou un procés de participació ciutadana que culminarà amb l’elecció de les dues propostes que rebran una beca per tal de dur-se a terme.

De les trenta-quatre propostes presentades a la convocatòria, un jurat format per tres persones amb experiències destacades en el camp de l’art públic (Rosa Pera, Óscar Guayabero i José Luis Paulete) més una veïna del barri (Rosa Puig), en representació del Conseller de cultura del Districte de Gràcia, han realitzat una selecció de cinc projectes que formaran part de la darrera fase de la convocatòria en la qual seran les veïnes i els veïns del barri els qui tindran l’última paraula.

Així, doncs, editem aquesta publicació amb l’objectiu de difondre el contingut de les cinc propostes finalistes, i ho fem amb l’ambició d’arribar al màxim nombre de persones, tant aquelles que ja estan habituades a participar en projectes d’art contemporani com a les que no ho estan.

sobre l’art públic
Per art públic s'entenen obres i comportaments estètics molt diversos. No hi ha una definició concreta i definitiva, així com no hi ha un estil o una forma que ho defineixi.

De vegades l'art públic es situa en un territori ambigu d'interconnexions i superposicions que fa difícil distingir-lo de l'arquitectura, l'urbanisme o de manifestacions socials i polítiques.
El que sí és clar és que l'art públic està vinculat a contextos concrets, tant físics com socio-culturals, i intenta posar en relació aquests espais amb la vida de la gent que els habita.

La urbanització massiva de les últimes dècades ha dut a una pèrdua del sentit de ciutat com espai de l'intercanvi i de la interacció i l'ha convertit en espai d'exclusió i alienació. L'art públic es situa just en aquest buit, sumant a la dimensió purament estètica una dimensió funcional.

L'artista intenta dialogar amb la circumstància, llegir els conflictes, les inquietuds, les necessitats de la ciutadania per a respondre de manera concreta. Per això, no es tracta simplement de treure al carrer obres d'art pensades per a museus o galeries (en aquest parlaríem cas més aviat d'art “en espai públic”) sinó treballar en un espai en concret amb totes les seves vessants històriques, socials, culturals, econòmiques, amb l'intent de replantejar l'experiència dels ciutadans amb la seva pròpia ciutat, inventar formes d'interacció i implicació. En aquest context canvia totalment el paper de l'artista, que surt d'una dimensió individual per a compartir el procés creatiu amb els ciutadans.

No és casual que les orígens d'aquest corrent es remuntin als anys 60, quan molts artistes comencen a descobrir les potencialitats expressives ofertes per l'espai públic i surten de tallers i galeries per a intervenir en la comunitat.

De la mateixa manera que les tècniques, també els temes tractats per l'art públic són varis, encara que sempre vinculats al compromís social. Qualsevol sigui el tema de la intervenció, el que és imprescindible és un profund coneixement de l'entorn que s'intervé.

En definitiva, són moltes les variables que determinen l'art públic com corrent artístic, des de les components socials, històrics i econòmica de la comunitat que s'expressa, fins a la seva relació amb l'urbanisme, l'antropologia i la publicitat, etc., qüestionant clarament les idees del "monument" i la "fita" en pro de l'objectiu de recuperar el sentit cívic retrobant el valor de l'espai públic i del nostre rol dintre de la societat a través del fet artístic.

El que llegireu a continuació es refereix a una de les possibles maneres d'intervenir en l'espai públic de forma creativa, utilitzant les possibilitats expressives de l'art per a treure endavant el diàleg sobre noves formes de participació i responsabilitat col·lectiva.

* la coincidència d'aquesta frase amb l’eslògan d'una coneguda marca de productes de bellesa no és fruit de l'atzar, és una acció irónica que pretén provocar una reflexió sobre la preversitat d'alguns missatges publicitaris, i polítics, que basen les seves estratègies de "venda" en un més que discutible protagonisme de les persones a qui es dirigeixen. I, perquè no, és també un cert acte d'autocrítica cap a la nostra proposta de participació.