Dibuixant amb l'estela
Una proposta d’A r t a t t h e l a b

[la proposta explicada pels seus autors]
Com a usuaris de l'espai públic deixem contínuament rastres, marques, petjades, ferides que van dibuixant i conformant els llocs. Aquesta proposta busca el rastre més subtil i efímer que el nostre trànsit pot deixar: l'estela, concepte situat al límit entre el visible i l'imaginari.
Dintre del nostre imaginari, l'estela neix d'un espai privat i personal per després sortir d'aquest i formar part de l'espai compartit. En el cas que diferents esteles es creuin, aquestes es barrejarien entre si integrant-se també en aquest espai públic.
L'objectiu de la proposta és fer visible aquesta idea de mescla entre diferents espais privats (esteles) i espais compartits; barreja que, en la majoria dels casos, es forma de manera involuntària i incontrolada.
La instal·lació consistirà en un sistema interactiu, en què un mur lluminós format per 100 rajoles amb leds de baixa intensitat dibuixarà les esteles dels transeünts mitjançant la captació digital del moviment des d'una càmera de vídeo i amb un programari adequat.

[entrevista amb els autors]
Fer visible l'estela de les persones que transiten per un espai és una proposta poèticovisual molt interessant, però quines altres lectures us agradaria que tingués la vostra intervenció?
L’objectiu de la nostra proposta és fer visible el trànsit de les esteles en un espai determinat. D’aquesta visualització volem destacar-ne la relació que aquestes esteles poden tenir entre si, així com la marca (petjada) efímera que deixen allà per on passen. La visualització de les esteles en un espai públic i la relació que hi ha entre aquestes vol mostrar la interrelació que hi ha entre diferents espais privats (íntims), que representem amb les esteles dels vianants, en un espai compartit, públic. És com una petita part de la intimitat que van desprenent els vianants, que es fon en l’espai públic i que es barreja amb altres intimitats de manera involuntària i incontrolada.
El caràcter interactiu del projecte vol contribuir a estimular els ciutadans a dialogar amb el paisatge urbà. A través de l’ús de les noves tecnologies es vol proposar una nova forma de relacionar-se amb l’entorn, lluny de convertir la instal·lació en un objecte construït més, de caràcter estàtic. L’ús d’aquestes tecnologies ens permet fer èmfasi en el fet “local”, creant un nou tipus de relació única entre cada ciutadà, la forma de recórrer l’espai i el paisatge urbà.
La instal·lació pretén fer participar el ciutadà en les característiques del seu entorn, fent-lo reaccionar i fugint de l’urbanisme estàtic.

El projecte que heu presentat té una localització molt definida: la Plaça d'Anna Frank. Quin ha estat el motiu d'aquesta elecció? Us plantegeu la possibilitat d'instal·lar el dispositiu en altres ubicacions del barri?
La idea original, que hem descrit en el dossier, no va sorgir condicionada a cap localització concreta. Això sí, quan pensàvem en una ubicació ideal imaginàvem un carrer de vianants o molt poc transitat, amb parets contínues (sense finestres), amb poca llum… Al plantejar el projecte vam creure que la Plaça d'Anna Frank oferia les millors condicions per desenvolupar la proposta, especialment per la rampa del costat del mur ja que guia el caminar dels vianants per una zona molt determinada la qual cosa suposa un control i seguiment fàcils per part dels sistemes de detecció. La idea és que també pugui estar ubicada en un altre lloc, això sí, personalitzaríem el disseny en cadascun dels emplaçaments.

La vostra és una instal·lació d'una complexitat tecnològica destacable, ho considereu un experiment o ja havíeu realitzat alguna altra proposta en unes condicions similars?
Hem realitzat instal·lacions interactives similars però en espais més acotats on els participants eren coneixedors de la instal·lació i, en d’altres casos, com a projectes d’aprenentatge. El repte, la dificultat i l’atractiu no serà tant la realització tècnica de la instal·lació, sinó el fet de realitzar-la en un espai públic, on els ciutadans la viuran com una part més del paisatge urbà que els envolta.
Si parlem del projecte en concret, en podem distingir dues parts. La primera és la que fa referència a la detecció de moviment a través d’una càmera. Aquesta, en si mateixa, no té una gran dificultat, però el repte serà realitzar-la en un espai a l’aire lliure on les condicions de llum són variables. Per tal de resoldre aquest problema s’hi haurà d’afegir un sensor que ens indicarà la llum en cada moment i que ens permetrà calibrar el programa (Eyesweb) de detecció a través de càmera. L’altre part del projecte és la que transmet la informació detectada a través de la càmera a cada un dels leds.
La realització d’aquesta segona part sí que l’hem duta a terme en espais exteriors, si bé aquests eren espais naturals, no en un context urbà. Els dos softwares utilitzats (Arduino i Processing), els hem usat també en d’altres projectes, en la realització de prototipus per a d'altres instal·lacions i en el camp educatiu.

Els usuaris de l’art públic sovint són persones alienes al món de l’art. De quina manera creieu que la vostra proposta apropa aquests usuaris a l’art contemporani?
La nostra intenció és crear sorpresa al ciutadà. Una sorpresa amable, que permeti, a qui li interessi, llegir-hi un missatge, una poètica o una reflexió sobre el públic i el privat i sobre el paisatge urbà que ens envolta. Hi podrà participar tothom…