L'arbre de la llibertat i altres històries
Una proposta de Mariano Maturana i Consol Rodríguez

[la proposta explicada pels seus autors]
El projecte proposa un recorregut per llocs on han succeït fets significatius i singulars de la història i de l'esperit llibertari del barri de Gràcia. Aquests llocs es senyalitzaran a partir d'una sèrie de dibuixos al carrer realitzats durant diversos dies sobre la vorera, un mur o algun objecte instal·lat al carrer.
Es demanarà la participació veïnal per presentar els dibuixos en cases particulars, botigues o altres edificis relacionats amb la història que es vulgui explicar.
Els formats, tècniques i suports seran diversos d'acord amb l'entorn i s’adaptaran als diferents llocs on es recordaran els fets.
Per exemple, en algun cas s’utilitzarà l'estructura narrativa del còmic o de l'auca, un altre serà una ampliació d'una portada o vinyeta d'una publicació del segle XIX, un altre serà un trompe l’oeil, etc. Quant a la tècnica, podrà tractar-se de dibuixos efímers en algunes places, grafitti autoritzats en persianes de botigues, postals, pòsters…
Al mateix temps es construirà un lloc web participatiu on hi haurà documentats la investigació, els dibuixos efímers i el recorregut del projecte.

[entrevista amb els autors]
La vostra proposta ens ofereix un recorregut a partir de la senyalització de llocs relacionats amb la història llibertària del barri. Això suposa la superposició de dos tipus de "dibuixos": els visibles (que fareu vosaltres en el mateix espai públic) i els invisibles (els recorreguts, les rutes, els mapes que generen els punts). Quina importància doneu a cada un d'ells?
L’arbre de la llibertat i altres històries s’articula entorn d'una sèrie d’intervencions concretes o dibuixos en llocs específics del barri de Gràcia relacionats amb la seva història llibertària. El conjunt d’aquests dibuixos proposa un segon dibuix, traçat o recorregut mental que elabora un mapa de punts connectats entre si per la seva implicació en aquesta història.
És ben cert que el conjunt de dibuixos-intervenció en l’espai acaba dibuixant aquest segon traçat, mapa, cartografia o constel·lació d’indrets carregats de memòria. Però aquest mapa no tindria sentit sense el seu correlat o marca a l’espai públic, on la memòria o el fet històric surt a trobar-se amb allò quotidià, amb l’habitant, el veí o el visitant del barri de Gràcia.
El projecte es planteja com una nova poètica de l’espai basada en la “navegació” de l’espai quotidià i la reivindicació de la seva memòria. A través del mesurament del terreny a peu i a través de l’art de marcar aquest terreny posem en escena l’elaboració d’una geografia no oficial i crítica que ens ofereix un mapa diferent del que coneixem.
El nostre projecte es nodreix d'uns fets i d'uns antecedents llibertaris tant importants en la història del barri de Gràcia que encara són presents en els noms dels seus carrers i places, però que cada dia són més oblidats en la realitat anònima de les ciutats postmodernes. L’arbre de la llibertat i altres històries es presenta com un exercici de memòria col·lectiva en el qual plantegem com a imprescindible la participació dels veïns del barri, en un intent de lluitar contra l’oblit de tots els fets significatius que en el seu conjunt conformen la memòria col·lectiva d’aquest indret.
És per això que la importància del projecte rau, de la mateixa manera, tant en els dibuixos individuals i la seva existència concreta —tot i que sigui efímera— en l’espai contemporani del barri de Gràcia com en el mapa mental que tracen. És a través d’aquesta estratègia de tornar a incorporar la memòria d’un lloc a la seva realitat quotidiana que es dibuixen les peces d’un trencaclosques que conformen un altre dibuix més gran que cadascú pot armar o compondre mentalment.

És obvi que el vostre projecte es basa en un bon coneixement dels fets i els espais. Quines han estat les fonts o el mètode d'investigació previs al projecte?
Els projectes que realitzem comencen amb una investigació prèvia que inclou la realització d’entrevistes (considerem la memòria oral com una font fonamental en els nostres projectes), lectura de llibres i publicacions, consultes a hemeroteques i filmoteques, etc.
Som defensors de les idees de Francesc Ferrer i Guàrdia, que considerava l’aula de l’escola com una cel·la en una presó (veg. L’escola moderna): ¿Com podem conèixer el món tancats entre quatre parets? Per conèixer el món s’ha de sortir a fora, al carrer, i recórrer allò que ens envolta.
La investigació de L’arbre de la llibertat i altres històries va sorgir a partir d’algunes dades recopilades durant el projecte La ruta de l’anarquisme, que, finalment, no van formar part del resultat final. També hem recollit informació a través d’un dels nostres projectes (encara no realitzat), La ruta dels esperits, on volem rescatar la memòria de l’espiritisme a Barcelona.
L’any 2007, juntament amb alguns membres de la cooperativa Rosa de Foc (c/ Verntallat) i amb Albert Musons (periodista, historiador i exconseller de Cultura de Gràcia, mort recentment), vam anar recollint informació sobre la història llibertària del barri amb el propòsit d’organitzar un recorregut. Malauradament, la idea no es va arribar a realitzar. Per a la gestació de la idea de L’arbre de la llibertat i altres històries, cal destacar també una font essencial: les converses i entrevistes mantingudes amb l’escriptor i historiador Abel Paz, nascut el 1921, veí del carrer Verdi. La investigació no està tancada, continuarem esbrinant més dades per al projecte a través del contacte amb persones que viuen al barri i amb organitzacions veïnals.

Plantegeu una sèrie de dibuixos de formats i tècniques diverses segons el lloc i el fet que voleu recordar. Per quin motiu escolliu una estratègia tan eclèctica? Hi ha haurà algun "senyal" que unifiqui les diferents intervencions?
Els llocs són òbviament diferents els uns dels altres i el paisatge urbà és, al seu torn, canviant. Enfront d'aquesta diversitat, la uniformitat d’estil ens sembla contradictòria. Cada lloc, en la seva particularitat, ens inspira una tècnica diferent. A més, segons l’època en què cada fet va ocórrer, la intervenció requereix una representació en consonància amb el seu temps. Pensem que “el fet llibertari” no es pot identificar amb un sol model estètic.
Un cop realitzada la intervenció, es farà un mapa –online o offline– que localitzi cada dibuix en l’espai real. A partir d’aquest mapa cadascú podrà organitzar el seu propi recorregut unint els punts a voluntat.

lEls usuaris de l'art públic són sovint persones alienes al món de l'art. De quina manera creieu que la vostra proposta apropa aquests usuaris a l'art contemporani?
L’acceptació social de la ruta turística com una forma de conèixer un lloc i el seu espai públic possibilita que les obres que formen part d’aquest recorregut siguin reconegudes i enteses pel públic a partir de l’explicació d’un guia o de la publicació –impresa o online- d'aquesta informació. D’aquesta manera, es crea un context que serveix per presentar obres d’art. Volem també assenyalar que aquest model d’"exposició” no és pas nou, sinó que es remunta al segle passat i n'existeixen incomptables exemples.
D’altra banda, el veritable mapa de la ciutat, o del barri, és l’atzarós, el que ens ajuda a perdre’ns i ens convida a vagar –i viure– pel seu mapa conegut i el seu mapa desconegut de memòries i secrets a través de trobades fortuïtes, per sobre de la superficialitat i l’entreteniment turístic o de consum i per sobre de la velocitat habitual de l’habitant del lloc.
Davant la nostra intervenció fragmentada, consistent en dibuixos dispersos en llocs concrets del barri de Gràcia lligats a la seva història, l’espectador pot veure nous horitzons de lectura i noves interpretacions de l’espai urbà que habita o en el qual es troba, així com ésser partícip de l’elaboració o de l'existència del projecte –ja sigui per la seva implicació directa a l’hora de la intervenció en l’espai o bé per l'elaboració mental del segon dibuix o mapa que les intervencions tracen.