Taula rodona
Divendres 20 de juny a les 18:30 h

Convidats:
Itziar Gonzalez (arquitecte urbanista, actualment regidora del districte de Ciutat Vella)
Domènec (artista i coeditor de Roulotte)
Xavier Ballaz (artista i membre del colectiu Difusor)

Negociacions i "feedbacks" a l'espai públic
El paisatge urbà pot ser llegit com un espai textual en el que es desenvolupen narracions múltiples. La ciutat es fa polifónica, les realitats se superposen i interfereixen les unes amb les altres generant multitud d'escenaris de conflicte. En com es resolen molts d'aquests conflictes radica la majoria de vegades la pròpia definició de l'espai, els seus elements identitaris i els seus canvis.

La comunicació apareix aquí com el vehicle principal de gestió d'aquesta superposició de missatges i, en una societat fundada sobre el signe i el simulacre, es produeïxen i intercanvien significats suportats per diferents codis comunicatius. Alguns d'aquests missatges apareixen legitimats pel sistema i altres al marge, però en tot cas la capacitat de generar "feedbaks" no resideix òbviament en la seva legalitat. Així doncs aquest no és el debat, si fos així molt possiblement no estaríem vivint l'aparició d'estratègies com el "street-branding" o el "màrqueting de guerrilla", cada vegada en més auge en la recerca de les agències de publicitat per a assolir la connexió amb nous consumidors saturats de missatges llançats de de tots els flancs de l'espai públic.

Molt possiblement l'èxit de de aquesta comunicació, la capacitat de resoldre conflictes, resideix en l'eficàcia establir negociacions de qualitat. Perquè això sigui possible cal engegar mecanismes que trenquin la unidireccionalitat i estableixin la possibilitat d'una tornada, d'una resposta; en cas contrari no hi ha lloc per la negociació. Les imatges apareixen a l'espai públic plenes de múltiples (pre)significats, cada individu rep el missatge amb la seva pròpia càrrega de pretextualidad frustrant moltes vegades la negociació per la falta de connexió entre "intenció" i "comprensió".

Cada missatge projectat a l'espai públic, i susceptible d'impactar amb qualsevol vianant, està basat sobre la intertextualitat, en la mesura que el “jo” que s'acosta al missatge és en realitat una pluralitat d'altres missatges, de codis infinits. Comunicar és situar un terme en un espai discursiu i això abasta diverses coses: convencions socials o culturals, pressuposicions específiques sobre el que a se sap i el que no, expectatives, hipòtesis sobre els interessos, etc. També podem dir que, segons la famosa frase de Marshall McLuhan, "el mitjà és el missatge", de manera que moltes vegades el significat es produeïx més a partir del suport o la plataforma des d'on es llança, que a partir del contingut del mateix, establint prejudicis que es tornen moltes vegades obstacles insalvables per a la comunicació.

D'aquesta forma ens preguntem:
Com establir espais de negociació eficaços?
Com establir un diàleg de qualitat a l'espai públic?
Aquestes preguntes ens proposen al punt de partida per a analitzar l'experiència realitzada per Agnès Thöni en el seu projecte "Debats escrits pels carrers de Gràcia", i fins i tot per a posar a judici el propi Projecte PÚBLIC, marc en el qual es va desenvolupar la intervenció. En ambdós casos hi ha sens dubte un interès evident a promoure el diàlog en un context territorial molt concret, i, en ambdós casos, es posen de manifest clares dificultats per assolir-lo.